ÀREA MARINA PROTEGIDA
SA DRAGONERA
ÀREA MARINA PROTEGIDA
SA DRAGONERA
PER QUÈ LES AIGÜES DE SA DRAGONERA SÓN TAN ESPECIALS ?
Presenten un gran valor ecològic i pesquer.
Alberguen una alta diversitat d'hàbitats i comunitats en un espai relativament reduït.
Praderies de Posidonia oceanica molt esteses cap al sud. Zones de gran producció biològica, són hàbitat i refugi per a nombroses espècies.
Fons coral·lígens a la costa de ponent i cap al nord de l'illa amb organismes tan singulars com les gorgònies i formacions com els fons de Maërl. Ambdós generen estructures que donen refugi a diferents espècies d'invertebrats, de manera que formen una comunitat única i especialment fràgil.
Els fons rocosos i abruptes de les aigües exteriors de sa Dragonera arriben ràpidament a grans profunditats, amb nombroses esquerdes i coves als penya-segats que suposen hàbitats valuosos per a una gran varietat d'espècies.
La costa oriental de l'illa està dominada per fons d’arena. Hi habiten i s'alimenten espècies adaptades a aquests espais oberts.
PRINCIPALS HÀBITATS A LES AIGÜES DE SA DRAGONERA
ESPÈCIES VULNERABLES
Algunes espècies vulnerables que trobam en aigües de sa Dragonera són:
Posidonia oceanica
Epinephelus marginatus
ESPÈCIES D'AUS MARINES
Algunes espècies de aus marines que trobem en aigües de sa Dragonera són:
Posidonia oceanica
Epinephelus marginatus
Guia d'aus de sa Dragonera
La relació d’aus marines catalogades del Parc és extensa, entre les quals cal fer esment de la gavina roja (Larus audouinii) i el virot petit (Puffinus mauretanicus), uns dels pocs ocells endèmics de les Illes Balears. Entre els rapinyaires, a sa Dragonera trobam la població més nombrosa de falcó marí (Falco eleonorae) de l’arxipèlag.
Consulta la nova guia d'ocells que podeu trobar a l'illa de sa Dragonera.
Estudi de la migració nocturna
Sa Dragonera és un lloc important per al pas migratori de les aus, especialment el nocturn.
A la primavera i tardor dels anys 2021 i 2022 es va realitzar a l'illa un estudi de la migració nocturna de les aus, el primer dut a terme a totes les Balears. Aquest estudi "NOCMIG" va ser una iniciativa de dos eminents ornitòlegs de les Balears: Maties Rebassa, director del Parc Natural de s’Albufera, i Jason Moss, membre del Comitè de Rareses de Balears, entre altres mèrits.